Aquest matí, amb la pluja, han parat a un dels edificis del veïnat cinc roquerols (Ptyonoprogne rupestris). Un d'ells anava i venia, com fent tastets, però s'estaven tots a recer sota la barbacana del teulat.
Sembla que no han triat pas mal lloc, perquè mica en mica n'han anat arribant més, com si hagués corregut la veu, i han arribat a ser més de setanta.
Ja fa dies que volten pel poble, tot i que van i vénen i sembla que encara no s'han decidit a quedar-se per passar-hi l'estiu.
Abans, amb l'arribada del fred (són insectívors i aquí a l'hivern d'insectes no en volen gaires), desapareixien de la comarca i marxaven tots a la costa. Ara, des de fa un parell d'anys, sembla que hi ha petites colònies que ja es queden també (en latituds més baixes de la comarca) a passar-hi l'hivern.
Els roquerols són uns grans acròbates del cel, de colors marronosos i amb unes taques blanques molt marcades a la cua. Són una de les espècies d'orenetes que es poden veure a Catalunya (podeu consultar-les totes en aquest póster del web del Projecte Orenetes).
